La fila judios es una de les filaes mes antigues d´alcoi. A l´áctualitat ocupa el segon lloc en l´ordre fester.
Es considera la data fundacional de la fila judios al 1817 pero els historiadors creuen que ja existia abans, a finals del segle xviii i principis del xix.
Com els seus origens son tan remots no hi ha documentacio dels seus fundadors, posiblement un tal “barranquet” ja que als anys 30 del segle xx la fila girava esquadra davant la casa on havia viscut este senyor al carrer sant mateu i es deia que era un dels fundadors.
A l´arxiu municipal d´alcoi estan les actes on ja es parla de la comparsa de sultanes al 1825 en el llibre de cabildos i es troben alli per que encara no s´havia creat l´associacio de sant jordi.
Primerament fou nomenada sultans fins el 1870, despres canvia el nom pel de judios des del 1871, segons consta en una acta de l´associacio de sant jordi.
El disseny de la fila ha patit diverses modificacions al llarg dels anys, sent en els seus origens de clara inspiracio turca: portaven manta roja, turbant groc i roig amb ploma blava i pantalons bombatxos fins els turmells.
Despres evoluciona cap l´estetica nord-africana al 1913 adaptant-se capot i turbant que passa a ser blanc amb ratlles i alçant-se els pantalons.
Sera el turbant el que es modifique mes voltes passant a ser blanc amb un triangle groc al mig i definitivament adoptant la forma actual.
L´arma oficial es l´espingarda encara que a l´entrada i esquadra es porten destrals, pics i pales, guardapits i manecs negres, motxilla, i barba obligada.
L´escut de la fila integra els seus colors: dues mitges llunes, una rosa i una rotja damunt d´un fons groc i blau al peu de les mitges llunes.
La fila judios ha estat en diverses seus al llarg de la seua dilatada existencia: als carrers verge d´agost, sant josep, sant mateu, el carme, sant blai, orbera, i l´actual edifici que ocupa era una antiga fábrica.
La fila i els seus components es caracteritzen per la germanor, veterania, tradicio, unio i responsabilitat , transmetent-se de pares a fills , nets i besnets.
Cal citar que en la dinastia dels foia jose peidro blanquer va representar el capita de 1873 i 100 anys despres els seus besnets ho foren amb els judios i els vascos al 1973.
Una de les tradicions mes emotives es la del esmorçar de gloria amb les escoles especials “tomas llacer” i convidant a dinar en la fila als residents de fontilles el dia de l´entrada.
Tradicionalment les esquadres de negres son de inspiracio africana com podeu vore a les fotografies.
La fila judios ha representat a tres sant jordiets: jose monllor al 1930-31, federico jornet al 1936 i ismael peidro al 1964